El primer és el primer

Ken Garland publicar el 1964 un manifest titulat “First things first”, que es pot traduir com “el primer és el primer”.

L’acció va tenir la seva polèmica, es va publicar a The Guardian i va ser convidat a la BBC TV a manifestar-se.Entre  els que van signar aquesta declaració es troben noms molt interessants com Erik Spiekermann i Tibor Kalman. L’any 2000, Adbusters publicar una versió actualitzada del manifest, més d’acord a la realitat contemporània dels dissenyadors, comunicòlegs i altres persones que treballen en el mitjà de la publicitat.

Aquí està la traducció del manifest original de Ken Garland:

First things first, 1964
un manifesto

Nosaltres, els que signem, som dissenyadors gràfics, fotògrafs i estudiants criats en un món en què les tècniques i aparells de publicitat se’ns han presentat contínuament com la manera més lucrativa, efectiva i desitjable d’utilitzar els nostres talent. Se’ns ha bombardejat amb publicacions devotes a aquesta creença, aplaudint el treball d’aquells que han flagel · lat la seva habilitat i imaginació per vendre coses com: menjar per a gats, pols per l’estómac, detergent, productes per a la caiguda del cabell, pasta de dents multicolor , loció per després de l’afaitat, loció per abans de l’afaitat, dietes per baixar de pes, dietes per pujar de pes, desodorants, aigua amb gas, cigarrets, roll-ons, pull-ons i eslip-ons.

L’esforç més gran d’aquells que treballen en la indústria de la publicitat es malgasta en aquests propòsits trivials, els quals contribueixen poc o gens a la nostra prosperitat nacional.

En comú amb el número creixent del públic general, hem arribat a un punt de saturació on el crit agut de la venda al consumidor no és més que soroll. Creiem que hi ha coses més importants en les quals podem utilitzar la nostra habilitat i experiència. Hi ha senyalització per als carrers i edificis, llibres i diaris, catàlegs, manuals d’instruccions, fotografia industrial, material educatiu, pel · lícules, documentals televisius, publicacions científiques i industrials i tots els altres mitjans a través dels quals podem promoure el nostre ofici, la nostra educació , la nostra cultura i la nostra consciència del món.

No estem a favor de l’abolició de la publicitat d’alta pressió: això no és possible. Tampoc volem treure-li la diversió a la vida. Però proposem una reversió de les prioritats a favor de formes més útils i perdurables de la comunicació. Esperem que la nostra societat es cansi de venedors pretensiosos i persuasius, i que el requeriment de les nostres habilitats sigui per a propòsits que valguin la pena. Amb això en ment proposem compartir la nostra experiència i opinions, proporcionant a col · legues, estudiants i altres als que els pugui interessar.

Signat:

Edward Wright, Geoffrey White, William Slack, Caroline Rawlence, Ian McLaren, Sam Lambert, Ivor Kamlish, Gerald Jones, Bernard Higton, Brian Grimbly, John Garner, Ken Garland, Anthony Froshaug, Robin Fior, Germano Facetti, Ivan Dodd, Harriet Crowder, Anthony Clift, Gerry Cinamon, Robert Chapman, Ray Carpenter y Ken Briggs.

Encara són altres circumstàncies espai temporals subscrivim, modestament, aquest manifest en considerar de rabiosa actualitat … i es compliran 50 anys.

Com algú va dir: “Encara que tot va canviar, res va deixar de ser el mateix”.